Plataforma Consell de les Arts Ara

Davant la constitució del Consell de Cultura de Barcelona

2007-02-20T13:15:00.000+01:00

COMUNICAT

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts, davant la imminent constitució del Consell de Cultura de Barcelona impulsat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat, vol subratllar:
El reglament de funcionament del Consell de Cultura de Barcelona estableix (article 2n) el seu caràcter estrictament assessor o consultiu. Les seves funcions es limitaran a l’elaboració d’informes, dictàmens o demandes, que tindran un rang de recomanació per als òrgans del Govern Municipal i, per tant, no seran vinculants. L’elecció dels seus membres (fins a 50) recau exclusivament en el seu president, l’Alcalde de Barcelona.

En conseqüència, fa públiques les següents consideracions:

Des de fa tres anys i mig els diferents sectors culturals venim treballant, junts per primera vegada, per un objectiu que gairebé estem a punt d’assolir: un canvi profund del model de gestió dels recursos públics en matèria de cultura. Un canvi en la vella manera de fer política cultural -la que es feia de dalt a baix- que, inspirat en les millors experiències dels Arts Councils, doti a la cultura de l’autonomia que necessita de manera consubstancial. Que la protegeixi dels avatars electorals, de les pressions i ingerències polítiques. Que transfereixi les decisions a la societat civil i que aquesta les prengui des de criteris d’excel•lència, rigor i interès general. Aquest nou model, nou al sud d'Europa, és el Consell de les Arts de Catalunya.

No acabem d’entendre, doncs, el sentit o propòsit de l'Ajuntament de Barcelona de crear -a aquestes alçades- un organisme assessor o consultiu.
Hem considerat que sempre és millor que allò que abans es decidia "per decret", ara es consulti. És bo que hi hagi diàleg entre l’Administració i els implicats, però no n’hi ha prou.

I per tant, ens dirigim a l’Alcalde de Barcelona, senyor Jordi Hereu, i a l’opinió pública i fa les següents propostes:

I - Per evitar la confusió amb un veritable Consell de les Arts, el nou organisme municipal ha de canviar de nom i dir-se Comissió Assessora o Comissió Consultiva de Cultura de Barcelona.

II- Una de les primeres funcions d’aquest organisme ha de ser l’estudi –un cop aprovada la Llei del Consell de les Arts de Catalunya, prevista per abans de l’estiu- de viabilitat de l’establiment d’un veritable Consell de les Arts de Barcelona que –com el seu homòleg d’àmbit català- transformi el model de gestió dels afers públics en matèria de cultura. Per assolir aquest objectiu la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts ofereix el seu suport i la seva col•laboració. Així s’ha establert a països propers com ara Holanda, el Regne Unit, Finlàndia o Canadà.

Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts Barcelona, 19 de febrer de 2007
NOTA: L'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) , Art Barcelona (Associació de Galeríes d'Art Contemporani) i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que formen part de la Plataforma, no subscriuen aquest comunicat.

La Plataforma exigeix a ERC que la Llei del CAC sigui la primera a entrar al Parlament

2006-11-27T16:19:00.000+01:00

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts, reunida en sessió plenària a Barcelona, el passat dilluns 20 de novembre de 2006, ha analitzat la nova situació política sorgida de les eleccions del passat 1 de novembre, caracteritzada per l’acord parlamentari entre el PSC, ERC i IC-V, de constitució d’un “Govern d’Entesa i de Progrés”, i vol fer públiques les següents consideracions i acords.

Primera. Es dirigeix a les tres formacions polítiques que conformaran el nou govern per recordar el seu compromís explícit de reprendre el treball realitzat fins ara. L’avantprojecte de Llei del Consell de la Cultura i de les Arts s’ha de reprendre, pactar i tancar. La Llei del CAC ha de ser la primera, en matèria de Cultura, que entri i aprovi el nou Parlament.

La Plataforma vol insistir en que l’actual preocupació instal·lada a amplis sectors culturals pels possibles girs i modificacions en les polítiques culturals es podia haver evitat si, tal com estava previst, el CAC hagués estat una realitat a la meitat de l’anterior legislatura. La Plataforma reitera la necessitat urgent de dotar a la política cultural d’un grau d’autonomia, desplegament i avaluació que la protegeixi de les contingències polítiques.

Segona. Hi ha un nou escenari polític que ha comportat una resituació del rol de cada formació política que conformarà el Govern. Pel que fa al Departament de Cultura, la novetat ve donada pel canvi de titularitat que s’ha traslladat del PSC a ERC. En aquest sentit, la Plataforma es dirigeix específicament a Esquerra Republicana de Catalunya per recordar-li el seu compromís electoral de modificació de l’avantprojecte de llei del CCAC en tres aspectes: canviar el nom de la institució (que passarà a dir-se Consell de les Arts); definir i ampliar amb precisió les seves competències executives (amb ICIC, Institució de les Lletres Catalanes, etc.); i evitar la formació del futur Plenari del CAC sobre quotes de repartiment partidista. La Plataforma recolza amb entusiasme aquests compromisos i els hi dona tot el seu suport.

En conseqüència, la Plataforma es dirigeix al futur conseller o consellera de Cultura i proposa la celebració d’una primera trobada així que hagi pres possessió del càrrec per tal de fixar els continguts i el calendari d’un nou avantprojecte de Llei del Consell de les Arts.

De la mateixa manera, la Plataforma treballarà intensament amb la resta de formacions polítiques amb l’objectiu de sumar-les al consens i aconseguir que la Llei del CAC sigui aprovada per unanimitat.

Tercera. El nou conseller/a de Cultura ha de tenir en compte totes aquelles noves dinàmiques i tendències positives que ha posat en marxa l’anterior govern i que cal assegurar i aprofundir. L’augment pressupostari, el projecte d’Estatut de l’Artista, programes de l’ICIC i de l’ICAC, així com la fluïdesa en les relacions entre gestors del Departament de Cultura i els diferents sectors de la creació i les indústries culturals representen un potencial que no s’hauria de malmetre. El segon compromís d’un govern cultural autènticament democràtic i respectuós ha de ser el reconeixement de la feina ben feta, la seva continuació i desenvolupament.

Tot i això, la Plataforma exigeix una explicació pública, fins ara no atesa, sobre el destí de 6 milions d’€ desviats –mentre la titular del Departament era Caterina Mieras- del pressupost dels anys 2005/2006 de l’ICAC (o Entitat Autònoma de Difusió Cultural). Aquests recursos havien de fer front a un rigorós pla de suport a centres de producció i creació pactat amb ajuntaments i entitats. Segons la informació obtinguda i confirmada per la Plataforma, la desaparició d’aquest pressupost té una motivació: la voluntat política d’impedir la consolidació dels recursos de l’ICAC davant el seu futur traspàs al Consell de les Arts. Una disposició addicional de l’avantprojecte de Llei del CAC, imposada pel Departament d’Economia insta a la desaparició de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural donada la duplicitat d’objectius i competències amb el Consell de les Arts. Aparentment, el conseller Mascarell ha intentat reconduir aquesta decisió sense masses resultats i per manca de temps efectiu. (Adjuntem la carta enviada al conseller Mascarell i que mai no ha rebut resposta).

Donada la importància i necessitat de l’esmentat programa de centres d’art i atesa la maniobra per limitar el pressupost del futur Consell de les Arts, la Plataforma es proposa fer un seguiment d’aquest assumpte i vigilar de molt a prop la configuració del pressupost econòmic del futur Consell de les Arts.

Quarta. Donant per segur que la Llei del Consell de les Arts iniciarà en breu el seu tràmit parlamentari, la Plataforma ha decidit engegar un procés obert, participatiu i democràtic per resoldre, de manera satisfactòria, el repte que se’ns presentarà l’endemà mateix de la seva aprovació: l’elecció de les 14 persones que composaran el primer Plenari del Consell. Aquesta iniciativa té per objectiu donar ple sentit a allò que disposa l’avantprojecte de Llei del CCAC, en el seu article 6 i que diu: “els representants dels sectors culturals faran arribar propostes (de membres del Plenari) per tal que puguin ser preses en consideració”.

La Plataforma ha aprovat un mecanisme participatiu i democràtic obert a tots els associats de base de les 31 entitats que la conformen i obert, també, a creadors o agents culturals no afiliats. S’han fixat uns perfils professionals i uns criteris de valoració per sobre de gremialismes i de plantejaments de quotes sectorials, que han d’orientar la presentació de candidatures des de la base associativa. Aquest procés, que es posarà en marxa en poques setmanes i es tancarà en sis mesos, facultarà la Plataforma per presentar al President de la Generalitat una relació de 28 persones per a la seva consideració a l’hora d’elaborar la llista de 14 candidats al Plenari i que aquest lliurarà al Parlament de Catalunya per la seva aprovació.

Cinquena. Per afavorir aquest procés obert, participatiu i democràtic, la Plataforma publicarà 15.000 exemplars d’un fulletó explicatiu que distribuirà entre els creadors i agents culturals de tot el país. Aquest document divulgatiu es podrà consultar a qualsevol de les pàgines webs de les associacions adherides.

Sisena. Amb l’objectiu d’anunciar la propera instauració del Consell de les Arts de Catalunya a la comunitat artística internacional i comptar amb el suport i assessorament d’Arts Councils i experts d’altres països, la Plataforma ha decidit sol·licitar el seu ingrès a la International Federation of Arts Counsils and Cultural Agencies (IFACCA, www.ifacca.org), un organisme no governamental, de coordinació, recerca i suport que inclou a 103 consells de les arts, ministeris i agències culturals d’arreu del món.

Setena. Amb la recent incorporació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (fins ara només en formava part la seva secció de Teatre), la Plataforma passa a representar a 11.500 creadors, gestors i agents culturals i 378 empreses i companyies de tots els àmbits artístics a Catalunya.

Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
Barcelona, 22 de novembre de 2006

El Consell de les Arts als programes electorals

2006-10-30T13:27:00.000+01:00

NOTA DE PREMSA
Tots els partits, menys CiU, proposen un Consell de les Arts amb competències executives

Des de primers de setembre la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts ha mantingut trobades amb les cinc formacions polítiques amb representació parlamentaria que concorren a les eleccions de l’1 de novembre per conèixer el seu compromís amb l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts (CCAC). La Plataforma s'ha entrevistat amb Joan Saura (ICV-EUiA), Josep Bargalló (ERC), Ferran Mascarell (PSC), Carme Vidal (CiU) i Rafael López (PP). El resultat d’aquestes converses s’ha traslladat als respectius programes electorals. Els tres partits d’esquerra fan seu –amb matisos- l’avantprojecte de Llei del CCAC pactat amb la Plataforma i aprovat pel govern (aleshores bipartit) a finals de juny. Els tres es comprometen a tramitar-lo amb celeritat i com a primera llei cultural de la nova legislatura. Tot i que no apareix en el seu programa, el Partit Popular ha reafirmat el seu suport a un Consell de les Arts de tall anglosaxó. Convergència i Unió és la única formació que relega el futur CCAC a una funció assessora. La Plataforma desaprova la posició del CiU i espera una rectificació posterior tan si està al govern com si es manté a l’oposició.

El CCAC ALS PROGRAMES ELECTORALS

CiU
En el capítol del seu programa electoral anomenat “Els límits de l’administració”, es diu: “Sense més dilació crearem el “Consell de les Arts”, format per representants de col·legis professionals, associacions i personalitats de prestigi reconeguts, com a òrgan d’assessorament a la política cultural del Govern”.

PSC
A l’apartat de balanç de govern destaca: “el Consell de la Cultura i de les Arts està definit, després d’un intens diàleg amb els agents culturals, i presentat al Parlament per al seu debat i aprovació...”
Dins dels objectius es proposa: “el 2003 ens vam comprometre a crear el Consell de la Cultura i de les Arts. El CCAC està pactat, definit i aprovat pel Govern. Pel nou mandat no només ens comprometem a posar-lo en marxa de forma immediata, d’acord amb els creadors, sinó que proposem també definir i aprovar l’Estatut de l’Artista...”
La mesura número 2 del programa socialista porta per títol “Fer efectiva la independència de la creació. El Pacte amb els creadors” i diu: “el Consell de la Cultura i de les Arts proposat pel PSC, la llei del qual serà debatuda i aprovada a l’inici de la propera legislatura, és l’instrument principal per tal que els recursos públics destinats a promoure la creació siguin gestionats pels representants dels propis sectors creatius....”. El PSC es compromet a: “tramitar de forma immediata l’aprovació de la Llei del Consell de la Cultura i de les Arts i garantirem el seu desplegament efectiu dotant-lo dels recursos econòmics i materials necessaris per al compliment de les seves funcions...”

ERC
A l’apartat de balanç diu: “no s’ha creat el Consell de les Arts”.
A la relació de propostes s’afirma: “cal completar la creació d’aquest organisme –el Consell de les Arts- per tal de garantir el correcte desenvolupament dels diferents sectors que conformen la realitat cultural del nostre país sense que estiguin condicionats per les diferents conjuntures polítiques. No es poden repetir el conjunt de vacil·lacions, dubtes i endarreriments que han acabat convertint la no consolidació de l’ens en un dels grans incompliments de la legislatura pel que fa a la política cultural. Partint, doncs, de la feina feta fins ara, ens comprometem a la definitiva implantació del Consell, introduint a l’actual avantprojecte algunes modificacions.
Propostes:
- Proposarem la modificació del nom del projecte inicial –Consell de la Cultura i de les Arts- pel de “Consell de les Arts”.
- Assegurarem que el redactat de la Llei garanteixi que la seva composició serà prou representativa des del punt de vista sectorial, territorial, generacional i de gènere.
- Garantirem que aquesta composició, de nomenament parlamentari, s’esculli a través del consens i sense quotes partidistes.
- Clarificarem les competències del Consell en matèria d’ajuts econòmics i en relació a d0’altres organismes com l’ICIC i la Institució de les Lletres Catalanes.

PP
El programa electoral del Partit Popular no fa esment explícit del Consell de les Arts. L’apartat b) porta per títol “Cultura des de la societat civil” i diu: “Aplicarem en tots els àmbits de la política cultural el principi de subsidiarietat, substituirem els mecanismes d’ajut directe (subvencions) per una altra mena de relacions més madures (coproduccions, concessions, mecanismes de finançament, de gestió i de partenariat) i potenciarem organismes d’interlocució ciutadana (sectorial o general).
El diputat del PP, Rafael López, durant una trobada recent amb representants de la Plataforma, ha reconegut que l’absència del Consell de les Arts del programa electoral és un error i que el partit aposta per un Consell de les Arts d’inspiració anglosaxona coherent amb els seus postulats lliberals.

ICV-EUiA
A les propostes electorals en matèria de cultura d’ICV-EUiA
el primer eix porta per títol “cultura és participació” i diu: “Creació del Consell de la Cultura i de les Arts: organisme integrat en l’Administració Pública, amb autonomia organitzativa, pressupostària i administrativa que vetlli i col·labori en el desenvolupament i l’ordenament de la cultura i de la política cultural i organitzi les polítiques de suport i de promoció a la creació artística i cultural del país. Al llarg d’aquest anys, i des de la signatura del Pacte del Tinell, ICV-EUiA ha mantingut una relació fluida i d’intercanvi d’opinions sobre el model de Consell amb la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts de Catalunya. Fruit d’aquest marc de treball compartit i dels principis irrenunciables per a ICV-EUiA entorn del model de consell, s’ha aprovat un avantprojecte de llei del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya pel Govern de la generalitat que és fruit del consens i de l’acceptació de les entitats i garanteix els vuit punts que ICV-EUiA considerava irrenunciables. Per aquesta raó ens comprometem a no demorar la llei i iniciar el seu procediment legislatiu amb la màxima celeritat...”
El cinquè eix s’anomena “cultura és creació i pensament contemporani” i afirma: “El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya CCAC desenvoluparà un paper essencial en el disseny, formulació i el foment de les polítiques de recerca, creació i contemporaneïtat. Els aspectes relacionats amb la creació pensem que ha d’anar sempre acompanyats de la recerca, l’experimentació, la confrontació dels llenguatges i les expressivitats i la transversalitat amb la ciència, la tècnica i les humanitats. Tot i això, volem apuntar alguns objectius que entenem que s’haurien de garantir en el marc competencial del CCAC i en el desenvolupament de les polítiques culturals. Dos objectius directament relacionats amb el CCAC són:
- Increment de la partida pressupostària a la creació, la recerca, el pensament contemporani, la investigació, les infraestructures, la formació, la residència, els projectes artístics, la producció, la difusió, la promoció i la projecció.
- Supressió de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural.
Més endavant ICV-EUiA, a l’apartat “cultura es transversalitat”, proposa: “incorporar l’educació i la ciència com a línia estratègica en el Consell de la Cultura i de les Arts...”

Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
Barcelona, 27 d’octubre de 2006

El Consell de les Arts, sense excuses

2006-07-25T17:46:00.000+02:00

El passat 4 de juliol, el govern de la Generalitat va aprovar el projecte de Llei del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya. Es tracta, com va explicar el conseller Ferran Mascarell durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu, d’un projecte pactat prèviament entre la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts i el Departament de Cultura.
Les raons per les quals la Plataforma va donar el seu suport al text aprovat pel govern són:

1ª. Unes competències inicials prou importants Inicialment, el CCAC tindrà competències executives sobre el foment i la promoció a la creació artística i cultural. Tindrà capacitat per elaborar dictàmens i recomanacions en matèria de cultura i política cultural per iniciativa pròpia. Informarà perceptivament sobre projectes de llei en matèria de cultura i sobre el nomenament dels responsables d’equipaments culturals.

2ª. Futures competències
L’apartat k) de l’article 6è. que diu: "Qualsevol altra funció que li encarregui el Departament competent en matèria de cultura", deixa la porta oberta a futures competències sense necessitat de reformar la Llei. Aquest article assegura l’assumpció de competències executives apuntades en el document propositiu del comissionat Josep Maria Bricall i a l’"Acord del Castell de Sant Boi", el model de Consell de les Arts defensat per la Plataforma.

3ª. Autonomia
El CCAC disposarà d’una autonomia suficient per protegir la seva actuació de possibles ingerències polítiques. Totes les mesures innecessàries de control del Departament de Cultura sobre el nou organisme han estat desactivades mitjançant la incorporació de les esmenes de la Plataforma.

4ª. Staff inicial
La futura desaparició de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural (l’actual
IKAC) és una conseqüència lògica de la instauració del CCAC. No té cap sentit mantenir dos organismes amb les mateixes competències. Així ho va reclamar la Plataforma i així ho ha entès el Departament d’Economia i Hisenda amb la introducció d’una disposició final. L’equip actual de l’IKAC esdevindrà l’staff inicial del CCAC.

5ª L’embrió d’un veritable Consell de les Arts.
Tenint en compte les competències inicials, oberta la via per obtenir-ne de noves i el grau d’autonomia del nou organisme, la Plataforma considera que el primer CCAC pot aspirar a convertir-se en un veritable Consell de les Arts. No estem davant d’un mer organisme assessor, el CCAC esdevindrà un nou sistema de gestió dels recursos públics i les competències de l’administració que seran traslladades a la societat civil. Es tracta d’un procés que no s’aturarà, que transformarà la gestió pública de la cultura i esdevindrà un referent per a les altres administracions públiques catalanes, estatals i per a l’Europa meridional.

Crida a les formacions polítiques i als candidats a la Presidència de la Generalitat

El projecte de Llei del CCAC és un bon text i, sobretot, és el resultat d’un llarg procés de debat, negociació i pacte entre amplis i representatius sectors de la creació i la mediació cultural –representants per la Plataforma-, diversos partits polítics i l’actual Departament de Cultura. Sí la legislatura hagués finalitzat el novembre del 2007, la Plataforma es proposava iniciar els contactes amb les formacions polítiques de l’actual oposició per sumar el seu suport, aconseguir el consens i aprovar la llei per unanimitat. Però amb la dissolució del Parlament i la convocatòria anticipada d’eleccions, el projecte de Llei del CCAC ha quedat en stand by, a l’espera de la constitució del futur Parlament i del nou govern.
Tanmateix, la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts, considera que no hi ha temps a perdre i que des d’avui mateix es pot continuar treballant amb l’objectiu d’implementar el CCAC quan abans millor i amb un consens total. Assegurar la seva instauració sigui quina sigui la nova majoria parlamentaria. En aquest sentit, la Plataforma es dirigeix a totes les formacions polítiques que concorreran a les properes eleccions de
l’1 de novembre i –d’una manera especial- als seus candidats a la Presidència de la Generalitat, amb les següents propostes:

A) Que incorporin el projecte de Llei del CCAC als respectius programes electorals.

B) Que es comprometin a presentar el projecte de Llei del CCAC davant el nou Parlament sorgit de les eleccions de l’1 de novembre. La Llei del CCAC ha de ser la primera llei cultural de la nova legislatura.

C) Que es comprometin a desplegar el CCAC durant l’any 2007.

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts espera obtenir una resposta sobre aquestes tres proposicions de totes i cadascuna de les formacions polítiques. Ho espera en breu i a través de qualsevol mitjà.

Barcelona, 25 de juliol de 2006

Avantprojecte de Llei del CCAC aprovat pel Govern de la Generalitat, 4 de juliol de 2006

2006-07-04T17:06:00.000+02:00

Exposició de motius

Transcorreguts més vint-i-cinc anys des de la recuperació de les llibertats democràtiques i de la restauració de les seves institucions nacionals, la societat catalana ha assolit un grau de maduresa que obliga els poders públics a replantejar el model de gestió cultural vigent i adequar-lo a les exigències i als nous reptes que es plantegen. L’oportunitat de crear el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya neix en constatar la necessitat de generar noves fórmules d’execució de les polítiques culturals.

A aquesta raó, però, s’ha d’afegir el convenciment que cal mantenir la política de foment i expansió de la cultura al marge de les conjuntures polítiques, concretes i accidentals, i que en tot cas, la societat, únic titular dels actius culturals del país, ha de participar en les decisions que hi incideixen, a partir del model que representen els consells de les arts, Arts Councils, que des de 1946 han proliferat, sobretot, en països d’òrbita anglosaxona.

És en aquest context, i des del convenciment que la cultura té un paper clau en les polítiques del benestar i per tant ha de posar en valor el dret cultural de la ciutadania i el seu accés universal, que el Consell de la Cultura i de les Arts ha d’integrar la cultura, la tecnologia i les humanitats des d’una perspectiva de transversalitat, interdisciplinarietat i diversitat. El Consell de la Cultura i de les Arts, ultra les prioritats comunament establertes– el foment de l’excel·lència en la creació, el perfeccionament professional i la promoció i la difusió dels productes culturals- ha d’afrontar els nous reptes dels nous llenguatges, les noves formes de mediació, les noves formes artístiques, el desenvolupament dels públics (en particular, dels públics joves), la defensa de la diversitat cultural, o la conservació del patrimoni i del paisatge en el marc de les actuacions urbanístiques.

La cultura contribueix a crear l’imaginari col·lectiu que tenen els pobles, i és un element bàsic d’identitat, d’exercici de la diversitat i de cohesió social. Per això, l’objecte del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya és la cultura catalana. Alhora, en els àmbits en què la llengua dóna forma a l’expressió cultural, el Consell tindrà especial cura envers la cultura que s’expressa en llengua catalana i vetllarà per unes relacions preferents amb els actors culturals de la resta de territoris de parla catalana.

Cal tenir present que a Catalunya l’existència de consells que incorporen professionals de la cultura en representació de la societat civil no és cosa novella. La Junta de Museus de Barcelona, de 1907, és un precedent il·lustre recollit per la normativa vigent en matèria de museus i extrapolat a altres disciplines de l’àmbit patrimonial, sobretot amb la creació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i altres òrgans de caràcter estrictament consultiu. Amb el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya, però, la novetat radica en el fet que el Consell de la Cultura i de les Arts haurà de decidir sobre la destinació del Fons de promoció i foment a la creació artística i cultural dins el marc previst pel Programa Marc de Cultura i amb els recursos econòmics que li assignin els pressupostos de la Generalitat.

Per assegurar l’independència dels membres del Consell, aquests seran nomenats pel Parlament en una única llista, entres persones amb experiència i reconegut prestigi en l’àmbit cultural tenint presents criteris generacionals, territorials i d’igualtat de gènere.

El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya es contempla com un ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, amb els objectius de vetllar pel desenvolupament de l’activitat cultural a Catalunya en els àmbits de la seva competència, col·laborar en l’ordenament de la política cultural així com organitzar la política de suport al foment de la creació artística i cultural d’acord amb el Programa Marc de Cultura, i sens perjudici de l’acció de foment que desenvolupen els òrgans del Departament de Cultura (en matèria de patrimoni cultural, de la cultura popular i tradicional catalana, foment de la programació cultural estable ...) o altres entitats adscrites al Departament com l’Institut Català de les Indústries Culturals i la Institució de les Lletres Catalanes.

La Llei defineix la naturalesa i règim jurídic del Consell, n’estableix l’estructura i els òrgans de govern, i el règim economicofinancer i de control de la nova entitat. El funcionament del Consell es desenvoluparà per reglament.

Article 1
Creació i naturalesa jurídica.

1. El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, de les regulades a la lletra b.1 de l’article 1 del Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre.

2. El Consell ha d’ajustar la seva activitat al dret privat, si bé es sotmet al dret públic en els àmbits següents:

a) Les relacions amb el Departament.
b) La formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.
c) L’exercici de potestat públiques.
d) L’exercici de totes aquelles actuacions que la legislació vigent preveu que han de sotmetre’s al dret públic.

3. El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya s’adscriu al Departament competent en matèria de cultura.

4. El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya es regeix per aquesta Llei, les disposicions reglamentàries que la desenvolupin i per la normativa de les entitats de dret públic que han d’ajustar la seva activitat a l’ordenament jurídic privat.

Article 2
Seu social

El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya té la seva seu social a Barcelona, sens perjudici de les delegacions que pugui establir arreu de Catalunya per acord del seu Plenari.

Article 3
Objecte

El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya té per objecte:

a) Vetllar pel desenvolupament de l’activitat cultural.
b) Col·laborar en l’ordenament de la política cultural.
c) Organitzar la política de suport i promoció de la creació artística i cultural d’acord amb els apartats h) i i) de l’article 4.

Article 4
Funcions

Les funcions del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya són les següents:

a) Elaborar l’informe anual sobre l’estat de la cultura del país.
b) Afavorir el diàleg entre els sectors culturals i l’Administració de la Generalitat de Catalunya i, si escau, exercir la intermediació.
c) Informar al Govern de la Generalitat sobre l’estat de l’educació en la cultura i, especialment, de l’ensenyament de les professions vinculades a la cultura.
d) Participar en l’elaboració del Programa Marc de Cultura, per tal de definir les línies estratègiques i els objectius nacionals.
e) Informar preceptivament sobre els avantprojectes de llei que incideixin sobre temes de política cultural o artística.
f) Elaborar dictàmens i formular recomanacions en matèria de cultura i política cultural a iniciativa pròpia o a instància dels departaments de l’Administració de la Generalitat. En tot cas, la creació de nous organismes o equipaments culturals de caràcter nacional ha de ser objecte d’informe preceptiu.
g) Informar preceptivament sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals que correspongui al Govern.
h) Decidir sobre la destinació del Fons de promoció i foment a la creació artística i cultural previst a l’article 14, d’acord amb el Programa Marc de Cultura del Govern de la Generalitat.
i) Concedir els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
j) Establir vincles de col·laboració amb els òrgans assessors i de participació sectorial del Departament competent en matèria de cultura.
k) Qualsevol altra funció que li encarregui el Departament competent en matèria de cultura.

Article 5
Òrgans de govern

Són òrgans de govern del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya:

a) El Plenari
b) La Presidència
c) La Vicepresidència
d) La Direcció
e) La Comissió d’Ajuts

Article 6
Plenari

1. El Plenari és l’òrgan superior del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya i li correspon les màximes facultats de direcció de les activitats del Consell, entre les quals s’inclou:
a) Aprovar l’avantprojecte de pressupost
b) Aprovar els programes anuals d’actuació, d’inversions i de finançament
c) Aprovar els comptes anuals i la liquidació final del pressupost

2. El Plenari del Consell és integrat per catorze membres nomenats pel Parlament de Catalunya, entre persones amb experiència i reconegut prestigi en l’àmbit cultural.
3. La llista-proposta de membres del Consell és elaborada per la Presidència de la Generalitat.
Els representants dels sectors culturals faran arribar propostes per tal que puguin ser preses en consideració.
La Presidència eleva al Parlament la llista-proposta, el qual l’ha d’acceptar o rebutjar en la seva totalitat per majoria absoluta en primera votació, o per majoria simple en segona votació.
4. El mandat dels membres és de quatre anys, i poden ser reelegits per un nou mandat de quatre anys més com a màxim.
5. El Plenari nomena, a proposta de la Presidència, el secretari o la secretària escollit/da d’entre els seus membres.
6. Els membres del Consell, en l’exercici de les funcions que els corresponen, actuen amb plena independència.

Article 7
Presidència i Vicepresidència

1. La persona titular de la Presidència del Consell, que ho és també del Plenari , és nomenada per la Presidència de la Generalitat, escoltat el Plenari, d’entre els seus membres, i té les funcions següents:

a) Representar legalment l’organisme.
b) Convocar i presidir les reunions del Plenari i de les comissions de treball a què assisteixi i disposar del vot de qualitat.
c) Determinar l’ordre del dia de les sessions del Plenari , segons les necessitats de funcionament del Consell i les sol·licituds de la resta de membres del Plenari .
d) Representar el Consell en les relacions que aquest organisme mantingui amb el Govern, amb el Parlament de Catalunya i amb qualsevol altre organisme públic o privat.
d) Presentar l’informe sobre l’estat de la cultura a Catalunya, al Departament competent en matèria de cultura, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, així com la memòria d’activitats del Consell i qualsevol altre informe o document que s’estableixi.
e) Exercir de portaveu del Consell.

2. Pel al compliment de les seves funcions la Presidència compta amb la col·laboració d’una vicepresidència, escollida pel Plenari d’entre els seus membres. La Vicepresidència substitueix la Presidència en cas d’absència, de vacant o de malaltia.

Article 8
Funcionament del Plenari

El funcionament del Plenari es regeix per les normes següents:

a) El Plenari és convocat per la Presidència a iniciativa pròpia o quan ho sol·licitin un nombre mínim de cinc membres.
b) El Plenari es reuneix amb caràcter ordinari un mínim de sis vegades l’any i, amb caràcter extraordinari, tantes vegades com sigui necessari.
c) Per a la vàlida constitució del Plenari serà necessària la presència d’almenys set dels seus membres més la Presidència i la Secretaria o qui els substitueixi legalment.
d) Les decisions es prenen per majoria dels membres presents a les reunions, llevat dels casos que es determinin per reglament.
e) El Plenari pot crear comissions de treball sobre temes concrets integrades per un mínim de tres dels seus membres. En les comissions poden participar altres persones expertes en els temes que s’hi tracti.

Article 9
Incompatibilitats

No poden ser membres del Plenari :

a) Les persones que ocupin càrrecs a qualsevol administració pública.
b) Les persones que realitzin funcions de direcció o executives en partits polítics o organitzacions empresarials o sindicals.
c) Les persones amb interessos en empreses o activitats que puguin afectar l’exercici imparcial de les seves funcions en el Consell.
d) Les persones afectades per qualsevol altre incompatibilitat legal.

Article 10
Cessament

1. Els membres del Plenari cessen:

a) Per expiració del seu mandat, sens perjudici de la seva possible reelecció.
b) Per renúncia o defunció.
c) Per incapacitació civil judicialment declarada.
d) Per incompatibilitat sobrevinguda o inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics.
e) Per condemna per delicte dolós mitjançant sentència ferma.
f) Per absències injustificades a les reunions del Plenari durant dues sessions seguides o quatre d’alternes en un mateix any.

2. L’acord de cessament d’un membre i de nomenament de la persona que li substitueix per la resta del mandat es fa d’acord amb el procediment de nomenament dels vocals del Plenari previst a l’article 6.

Article 11
Direcció

La persona titular de la Direcció, nomenada pel Govern de la Generalitat a proposta del Departament competent en matèria de cultura amb la conformitat prèvia de la Presidència del Consell, és la responsable màxima de la gestió ordinària del Consell i té les funcions següents:

a) Dirigir, coordinar i supervisar tots els serveis del Consell.
b) Exercir la direcció del personal.
c) Executar les directrius i les polítiques decidides pel Consell.
d) Representar el Consell quan aquesta funció li sigui delegada per la Presidència.
e) Vetllar pel bon funcionament de les activitats del Consell i assistir la Presidència en les seves funcions.
f) Assistir, amb dret a veu i sense vot, a les sessions del Plenari i informar-lo sobre qüestions relatives al funcionament del Consell.
g) Coordinar l’elaboració dels documents que hagi d’examinar o aprovar el Plenari, especialment el pla d’empresa i el pressupost.
h) Ser el màxim responsable de la tresoreria del Consell, sota la supervisió de la Presidència i sens perjudici de les funcions que pugui delegar.

Article 12
Comissió d’Ajuts

1. La Comissió d’Ajuts és l’òrgan col·legiat encarregat de decidir la concessió dels ajuts del Consell. Està constituïda per la Presidència del Consell, amb vot de qualitat, dos vocals designats pel Plenari entre els seus membres per un període de dos anys i tres representants del Departament competent en matèria de cultura nomenats pel mateix període pel conseller o consellera responsable d’aquest Departament.

2. Les decisions de la Comissió d’Ajuts es fonamenten, ordinàriament, en els informes preceptius que elabora una comissió de persones expertes de l’àmbit cultural. Quan la Comissió d’Ajuts no segueixi els esmentats informes, ha de motivar-ne la discrepància.

Article 13
Contracte programa

D’acord amb el Programa Marc de Cultura, el Departament competent en matèria de cultura i el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya han d’establir un contracte programa que inclogui, com a mínim, la definició anual dels objectius a assolir, la previsió de resultats a obtenir i els instruments de seguiment i control a què la seva activitat s’ha de sotmetre durant la vigència del contracte.

Article 14
Fons de promoció i foment a la creació artística i cultural

Per donar compliment al que disposar l’article 4.h), el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya es dota anualment d’un Fons de promoció i foment a la creació artística i cultural, atribuït pel Govern de la Generalitat a través del pressupost del Departament competent en matèria de cultura, d’acord amb el Programa Marc de Cultura.

Article 15
Règim economicofinancer

1. El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya gaudeix de plena autonomia financera.

2. Els recursos econòmics del Consell són constituïts per:
a) Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
b) Els ingressos de dret públic i dret privat derivats de la prestació dels seus serveis.
c) Les subvencions, les donacions, les herències, els llegats i qualsevol altra aportació que li concedeixin persones o entitats públiques i privades.
d) Les rendes, els fruits, els interessos i els productes del seu patrimoni.
e) Qualsevol altre recurs que la llei permeti.

3. El pressupost del Consell és anual i únic, i s’ha de subjectar al règim pressupostari previst al Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana.

4. El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya gaudeix de les exempcions i els beneficis fiscals que corresponen a la Generalitat.

Article 16
Règim de personal

El personal del Consell es regeix pel dret laboral, llevat dels casos en què, per a l’exercici de potestats públiques, sigui necessària una vinculació funcionarial.

Article 17
Règim de control

1. El control de caràcter financer de l’activitat del Consell es du a terme mitjançant el procediment d’auditoria regulat a l’article 16 del Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, i a l’article 71 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre.

2. El Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya aprova anualment una memòria d’activitats realitzades durant l’exercici que la Presidència del Consell lliura al Parlament de Catalunya.

Disposició addicional
Programa Marc de Cultura

El Govern ha d’aprovar, a proposta del conseller o consellera competent en matèria de cultura, el Programa Marc de Cultura, que elabora el Departament competent en matèria de cultura amb la participació del Consell, i que estableix els objectius i les prioritats en els diferents àmbits de la cultura i en aquells altres en què la promoció i el desenvolupament cultural tinguin una repercussió rellevant, per a un període no inferior a tres anys.

Disposició transitòria
Renovació dels membres del Plenari

Per garantir la continuïtat de l’acció del Plenari del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya, la meitat dels membres, exclosa la Presidència, nomenats en el primer Consell cessen als quatre anys i la resta als sis anys. La determinació del primer grup es fa per sorteig.

Disposicions finals

Primera
Modificació o derogació de la Llei de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural

En el termini d’un any de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha de presentar davant el Parlament de Catalunya un projecte de llei de modificació o derogació de la Llei 8/1981, de 2 de novembre, que crea l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes, a fi d’evitar la coincidència de funcions entre l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural i el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya.

Segona
Habilitació per desenvolupar la Llei

En el termini de sis mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha de dictar les disposicions necessàries per a l’aprovació dels Estatuts del Consell.

Així mateix, es faculta al conseller o consellera d’Economia i Finances per realitzar les adaptacions pressupostàries necessàries per a dotar el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya de recursos econòmics.

Tercera
Constitució del Consell

El Consell s’ha de constituir quan es dicti el Decret que aprovi els seus Estatuts, sens perjudici que el nomenament dels membres del Plenari es pugui realitzar prèviament.

Quarta
Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La Plataforma i el govern pacten la Llei del Consell de les Arts

2006-07-04T13:57:00.000+02:00

En el transcurs d’aquestes darreres setmanes representants de la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, han acostat posicions a l’entorn de l’avantprojecte de Llei del Consell de la Cultura i de les Arts (CCAC). A l’inici de les converses les dues posicions estaven allunyades degut a que, incomprensiblement, l’anterior titular del departament, Caterina Mieras, havia retirat competències al CCAC prèviament pactades entre els grups parlamentaris del Tripartit i amb la Plataforma.

El text pactat recupera aquelles competències i afegeix de noves. La competència més important que torna al Consell de les Arts és la capacitat per elaborar dictàmens o recomanacions en matèria de cultura o de política cultural per iniciativa pròpia, sense estar subjecte a encàrrecs del govern.

Amb aquest acord, la Plataforma dona el seu vist-i-plau al text que, molt probablement, demà aprovarà el govern de la Generalitat. Amb aquest suport, la Plataforma vol assegurar que un dels compromisos estratègics i més importants d’aquesta legislatura en matèria de cultura pugui ser recollit a la propera. La Plataforma no té cap dubte que la resta de partits se sumaran al consens i que, finalment, el Consell de les Arts veurà la llum a l’inici de la propera legislatura i sigui quina sigui la nova majoria parlamentària.

A l’anterior negociació amb la consellera Mieras, la Plataforma va aconseguir la introducció d’un apartat que deixa la porta oberta al traspàs de futures competències executives a més de les que ara li reconeix el projecte Llei, sobre el suport i el foment de la creació. Amb aquest nou apartat, la Plataforma considera que en uns anys el futur CCAC disposarà de totes les competències que es reclamaven en l”Acord del Castell de Sant Boi”, el document programàtic que la Plataforma va fer públic el desembre de 2004. Tot i això, la Plataforma mantindrà algunes esmenes “vives” i confia en incorporar-les en un futur tràmit parlamentari.

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts es va constituir setmanes abans de les eleccions del 14 de novembre de 2003 i ha participat activament durant tot el procés. Ha realitzant propostes i ha incorporant millores a cadascuna de les 12 versions de l’avantprojecte de llei. La seva posició s’ha caracteritzar per la defensa d’unes veritables competències executives per al Consell de les Arts, és a dir, l’establiment d’un Arts Council a Catalunya, que transformi el model de gestió dels recursos públics en matèria de cultura al traslladar les decisions a la societat civil, protegint, d’aquesta manera, la política cultural dels avatars electorals i les contingències polítiques.
Està constituïda per 28 associacions professionals, representa a 10.500 creadors i agents culturals i a 370 empreses del sector.

Barcelona, 3 de juliol de 2006.

Cultura, partits i Plataforma negocien la Llei del CCAC

2006-03-23T17:29:00.000+01:00

Des del passat 10 de març –dies després de la publicació del darrer comunicat de la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts, arran de la crisi en la direcció de l’Institut Ramon Llull- s’han produït diverses trobades entre els representants de la Plataforma, el Departament de Cultura i els partits polítics (PSC i IC-V) per negociar el contingut del projecte de Llei del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya.

L’actual projecte de Llei del CCAC, que va ser lliurat a la Plataforma en aquella data, ha estat pactat entre el Departament de Cultura i els grups parlamentaris que donen suport al govern de la Generalitat. Recull aspectes substancials del document del comissionat Bricall però fa –segons la Plataforma- una lectura restrictiva de les competències executives i estableix diverses mesures i mecanismes de control o tutela del Departament de Cultura.

En el marc d’aquestes trobades –que la Plataforma ampliarà a ERC i als altres dos grups parlamentaris (CiU i PPC)- els representants de la Plataforma han plantejat diverses propostes amb l’objectiu d’arribar a un acord que permeti el lliurament d’un projecte de Llei del CCAC al Parlament de Catalunya consensuat entre el govern de la Generalitat, grups parlamentaris i societat civil.

Les principals modificacions defensades per la Plataforma són.

1. L’ampliació de les competències executives del CCAC a totes les subvencions (a creadors, entitats i corporacions municipals) relatives a la promoció, el foment i la projecció internacional de la creació artística i cultural.

2. Suprimir les mesures de control i tutela del CCAC per part del Departament de Cultura i assegurar la necessària coordinació entre els dos organismes.

3. Acordar un sistema d’elecció dels catorze membres del Plenari del CCAC que asseguri la participació activa del teixit cultural

Transcorregut un any de la presentació del “Document propositiu per a l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts”, per part del comissionat Josep Maria Bricall, i quan semblava que el procés de redacció i tràmit parlamentari de la Llei del CCAC sofria constants ajornaments, l’actual procés de contactes –que s’han mantingut en un clima molt receptiu- està obrint vies a un ampli consens sobre la llei cultural de més transcendència d’aquesta legislatura.

Barcelona, 23 de març de 2006

El triángulo y su eco

2006-03-20T13:05:00.000+01:00

FREDERIC AMAT

Hubo un tiempo en el cual, detrás del telón de sus montañas, Cataluña era reconocida por el eco de su cultura en el escenario internacional.
Esta irradiación de la identidad colectiva catalana se debió a la intensidad creativa de unos pocos astros que fuera de toda cobertura institucional y de la tutela de una política cultural, consiguieron la recepción y admiración de sus obras dando a conocer, a través de su arte, el contorno de Cataluña.
Uno de sus poetas, J. V. Foix, visualizó este contorno con un caligrama que representa, bajo el título de Poema de Catalunya, la figura geométrica y emblemática de un triángulo en el que escribió sobre cada uno de sus lados la leyenda: "Mar Mediterrani". Un pequeño país ensimismado en la larga historia de su identidad y simultáneamente, abierto al mar por los tres costados en un permanente anhelo de cruzar sus límites.
Triángulo adentro, en años desolados por la dictadura franquista, la cultura catalana sobrevivía desde la resistencia de una sociedad civil que generó un sorprendente caudal de iniciativas culturales y una memorable aventura editorial tanto en lengua castellana como en catalán. Muchos almanaques más tarde llegó la muerte del dictador, que abrió los postigos a la transición democrática y al poco tiempo se reinstauraba el Gobierno de la Generalitat de Cataluña, posteriormente presidido por un partido, reelegido una y otra vez, que se manifestó desde su inicio como salvaguarda de reafirmación nacional. En boca de su presidente declaran que ya no es tiempo de la cultura como resistencia, sino de la política del "hecho diferencial catalán". El baluarte de su política cultural: la lengua catalana.
En lugar de recuperar los valores vitales objetivos de una cultura como tránsito de cohesión y comunicación, se estableció un flujo circunvalatorio endógeno conducido por un pensamiento único y fiel a su propio espejo. Se ignoró toda actitud crítica, cuando ésta es la vía acertada que nos posibilita interpretar o intervenir en el nuevo orden del mundo para ser verdaderos ciudadanos responsables de nuestra evolución, es decir, de nuestra cultura.
Casi un cuarto de siglo más tarde, cuando aquellos jóvenes de la transición aterrizábamos en la cincuentena, se consolidó en Cataluña una nueva escena política sostenida por un trípode de partidos de izquierda que ofrecía las condiciones, o así creímos, de un ensanchamiento de orientaciones, otras formas de hacer política y gestionar la cultura en su diversidad y múltiples artes. Había llegado el momento de repensar el binomio político-cultural en Cataluña, asumiendo riesgos y contradicciones, dejando a un lado la retórica de un complaciente y ritualizado discurso oficial, que se olvida de que las cosas se pueden hacer de otra manera y de que es necesaria otra lógica de la cultura. Unos nuevos puntos de vista alejados de un extenuado modelo de dominio protector, de esquemas arcaizantes, y programador de la cultura según su sueño político homologado.
Ante la negligencia de responsabilidades, falta de ambición y recursos en el ámbito de la cultura en anteriores legislaturas, la Asociación de Artistas Visuales de Cataluña, entre otras entidades culturales, trabajó desde su ejecutiva por definir un proyecto de un organismo autónomo, que no autista, como gestor y catalizador de la cultura con competencias decisorias. Unas nuevas siglas en la cartografía de la cultura catalana: CCAC -Consejo de la Cultura y de las Artes de Cataluña-. Los tres partidos de la izquierda que configuran el presente Gobierno catalán se comprometieron desde sus programas electorales, y en el posterior Pacto del Tinell, a dar prioridad y llevar a cabo el proyecto del CCAC, como instrumento para garantizar la participación y la autonomía del mundo de la cultura, con unas reglas de juego rigurosas y transparentes.
La confianza debe ser recíproca y nadie ha de creer que el compromiso público adquirido por el actual Gobierno de Cataluña sea un brindis al sol.
Hay que decir que el proyecto del CCAC no es la quimera de unos pocos. Hace tres años que se constituyó una Plataforma para un Consejo de las Artes en Cataluña, que está integrada por una veintena de entidades y asociaciones que agrupan a miles de creadores y otras tantas empresas culturales. Meses mas tarde, en junio 2004, la plataforma proponía un modelo del CCAC con la aprobación de un documento que lleva el nombre de Acuerdo del castillo de Sant Boi (se puede consultar en www.aavc.net). Al propio tiempo, el Departamento de Cultura de la Generalitat, en sintonía con la plataforma, nombraba un comisionado para redactar un estudio en el que se basaría la futura ley del CCAC. El informe elaborado por el profesor Josep Maria Bricall (consultable en www.culturagencat.net) se presentó hace poco más de un año con el inequívoco deseo de dar respuesta a los interrogantes que definen nuestro tiempo y servir a una cultura abierta a su diversidad, desde adentro, desde su propio epicentro, la sociedad civil.
Estaba previsto y anunciado que se iniciarían con prontitud los trabajos parlamentarios de redacción y aprobación de la ley del CCAC que delimitaría la deseada separación entre la política cultural y los servicios públicos de la cultura. Con la voluntad de transferir al CCAC la autogestión de sus intenciones y perspectivas, sin ningún tipo de ingerencia política o dirigismo partidista, rindiendo cuentas de su quehacer ante el propio Parlamento de Cataluña.
El Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña ha ido postergando su compromiso y al Informe Bricall ha seguido una silenciosa dilatación en el tiempo, una ausencia de pronunciamiento favorable a un verdadero CCAC, un secretismo que excluye el diálogo con el ámbito de la cultura. ¿Cómo decidir una ley sin la comparecencia de los propios afectados por la nueva legislación?
Sería una lástima que el Gobierno tripartito catalán eludiera la ocasión de reafirmarse, sin temores y con coraje democrático, a favor de una escena alternativa y autónoma como catalizadora de la cultura. Esta nueva escena cultural no se construye ex novo; otros países han realizado de una u otra manera y con diversa fortuna la experiencia de un consejo de la cultura con capacidad deliberativa y crítica, que atienda tanto a las precariedades como a los potenciales creativos de sus territorios culturales.
En la presente sociedad del conocimiento, una reflexión sobre cómo adecuar un consejo de cultura a la realidad y peculiaridades de Cataluña no puede transcurrir de espaldas a la educación, sino en constante consenso desde la escuela primaria a la universidad. Así mismo, hoy en día más que nunca, se debe concienciar del valor esencial de la cultura científica ante las incógnitas que se formulan en el debate público actual sobre la mayoría de las cuestiones que de verdad importan a la comunidad en la que nos encontramos. En este punto es pertinente transcribir unas palabras escuchadas en la lección inaugural del presente curso en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona: "Despreciar la base naturalista y evolutiva del conocimiento científico contemporáneo equivale en última instancia, en las condiciones actuales, a renunciar al sentido noble (griego, aristotélico) de la política, definida como participación activa de la ciudadanía en los asuntos de la polis socialmente organizada".
Y aquí estamos, expectantes ciudadanos ante el trajinar político en torno a la identidad nacional y tras dos años de legislatura de izquierdas en Cataluña, sin una asunción por parte del Gobierno de la Generalitat de una resolución, razonada y racional, sobre el futuro del CCAC. Seguimos a la espera de un cambio de las estructuras simbólicas con las que se han pensado y legitimado los diferentes órdenes que configuran nuestra cultura. Seguimos con la confianza en otra polaridad cultural que lleve a un organismo con capacidad de profundizar en una nueva ética de la responsabilidad y en nuestro compromiso humano con el presente. Para hacer posible, en fin, que Cataluña se reconozca en la proyección de su eco, más allá del triángulo de su contorno.

Frederic Amat es artista plástico.
Publicat a El País, dilluns 20 de març de 2006

El Consell de les Arts, ara!

2006-03-01T18:11:00.000+01:00

La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts, reunida a la seu del FAD de Barcelona el passat dimecres 22 de febrer de 2006, després d’una anàlisi i debat sobre l’estat actual del procés de constitució del Consell de les Arts, fa públiques les següents consideracions:

1) La crisi oberta a l’Institut Ramon Llull arran de la dimissió del seu director, Xavier Folch, posa un cop més en evidència la necessitat de dotar a la gestió pública de la cultura d’una autonomia i d’un sistema d’avaluació que la resguardi del dirigisme i les conjuntures polítiques. Aquest és, precisament, el principi rector del model de gestió pública de les arts conegut com a Arts Council, o Consell de les Arts.

2) El futur Consell de les Arts de Catalunya ha d’absorbir l’Institut Ramon Llull, doncs la projecció internacional de les arts i la cultura és un dels àmbits primordials d’actuació dels Arts Councils. No s’entén un veritable Consell de les Arts limitat als afers interiors, sense competències en la projecció exterior de la cultura catalana i la col·laboració internacional.

3) El calendari d’instauració del Consell de les Arts sofreix un retard considerable. Segons la nostra opinió, no ha hagut, ni hi ha cap motiu per posposar-lo o allargar-lo més. Ha transcorregut gairebé un any des de la presentació del “Document propositiu per a l’establiment d’un Consell de la Cultura i de les Arts” del comissionat Josep Maria Bricall, sense que s’avanci en l’agenda compromesa.

4) Des del mes de maig de l’any passat, quan des del Departament de Cultura se’ns va comunicar el nomenament d’Antoni Llevot (Delegat Territorial de Cultura a Lleida) com a mediador –en matèria del Consell de les Arts- entre la Conselleria i aquesta Plataforma, no s’ha produït cap mena de contacte entre les dues parts, tot i els nostres nombrosos intents per establir vies de diàleg.

5) Tenim constància oficiosa de l’existència de diversos documents o esborranys de la futura Llei del Consell de les Arts, per a la redacció dels quals no s’ha comptat, en cap moment, amb la participació o ni tan sols l’opinió de la Plataforma. És, per tant, paradoxal que la llei que haurà de regular la participació de la societat civil en la gestió de les polítiques culturals es faci sense la seva implicació i acord. No comprenem ni compartim la paràlisi i el secretisme que envolta aquest procés.

6) Pel que sabem, el model proposat no respon ni a les expectatives del sector, ni tant sols segueix les línies marcades per Josep Maria Bricall i situa el Consell com un simple organisme assessor amb minses competències executives i nombrosos sistemes de control polític.

Exposades aquestes consideracions, la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts es dirigeix públicament a la consellera de Cultura, al govern i al President de la Generalitat per manifestar que:

a) Reitera la seva absoluta disposició, interès i il·lusió en participar i col·laborar estretament i activa en el procés d’instauració del Consell de les Arts de Catalunya. No podria ser d’una altra manera donada, com ja s’ha dit, la naturalesa i intencionalitat del projecte que ens ocupa i que la Plataforma, constituïda expressament per aquest assumpte, té la representativitat del sector.

b) Urgeix al Departament de Cultura i a tots els grups parlamentaris a que, sense més dilacions, s’afrontin els treballs pendents a través d’una detallada agenda (llei, estatuts i reglaments) que no hauria d’allargar-se més enllà de l’estiu.

c) Reclama l’establiment d’un consens entre el Departament de Cultura, grups parlamentaris i aquesta Plataforma pel que fa a les funcions i competències del futur Consell de les Arts, sobre la base del nostre document “Acord del Castell de Sant Boi” i el document final del Comissionat Bricall.

Barcelona, 1 de març de 2006

Més informació

2006-02-22T17:19:00.000+01:00

Si voleu més informació la web: e-barcelona.org, te un apartat amb les noticies que van apareixen del tema.

http://www.e-barcelona.org/modules.php?op=modload&name=News&file=index&catid=&topic=57

Xavier Bru de Sala – La Vanguardia 15/02/2006

2006-02-22T17:15:00.000+01:00

El Llull al CCAEl mejor futuro para el Llull está en traspasarlo al Consell, pero la consellera Mieras se desvive para acumular poder.Atribuyo la retirada de Folch al frente del Ramon Llull al fracaso del president Maragall, su mentor, en su intento para cambiar el Govern. Su incompatibilidad con la consellera Mieras era tan conocida que se barajaba la posibilidad de que la dependencia orgánica pasara de Cultura a Presidència. Ahora que pasó el peligro, llega otro, y es que el Llull pierda sus restos de autonomía y se convierta de facto en una dependencia más en el organigrama del departament de Cultura. Ya que no está el Govern Balear, puede hacerse con el mayor sigilo.

Antes de proseguir con mi argumentación sobre la solución que prefiero (por fortuna no soy el único), permitid una previa sobre las decisiones que afectan al diseño de las instituciones. Lo primero a considerar en este sentido es que deben tener garantizado, o facilitado al máximo, su buen funcionamiento, mande quien mande. Parece de cajón pero pocas veces es así. El principal fundamento de la señora Mieras para recortar las atribuciones del Consell de Cultura propuesto por Bricall consiste en afirmar con la máxima contundencia que ella no es sectaria y que jamás permitiría un uso partidista de la cultura. Bien. ¿Y si el siguiente piensa lo contrario, sea del partido que sea? No importa. Ya se apañará. Ya os apañaréis. Mucho más sensato y de agradecer por parte de los que no estamos de paso en la cultura -ella sí- sería que nos dejara las cosas arregladas para que los hilos del poder en cultura queden lo más lejos posible de una sola mano. Pues bien, la consellera está haciendo lo contrario, acumula poder en vez de repartirlo, sin caer en la cuenta de que para ella el placer de ejercerlo es efímero, pero las consecuencias para la cultura pueden ser graves.

Este y no otro es el principio que justifica la presencia de consejos de cultura en muchos países de la Europa más avanzada. Bricall y su equipo estudiaron los diversos modelos y hablaron con todo el mundo, hasta llegar a una propuesta inicial de eficacia probada y al mismo tiempo adecuada a la realidad catalana. Luego resultó que la consellera no quería perder poder sino incrementarlo, de modo que Bricall introdujo rebajas y ambigüedades en el texto final de su informe (habiendo dejado claros desde el principio tanto la autonomía del Consell como su adscripción al departament de Cultura). Circula, y no es apócrifo, un documento o propuesta en forma de proyecto de ley, al parecer elaborado en los servicios centrales del Govern, que se descalifica por un motivo inédito, insólito, extemporáneo y propio de una mente enfermiza. Si Bricall hablaba de cultura catalana con toda normalidad, sin interpretar hasta donde alcanza el concepto y por lo tanto reafirmando su flexibilidad, la mano siguiente ha dado mil rodeos para que dicha expresión no aparezca ni una sola vez. ¡Ni una!

Como el debate no es ese, dejemos al majareta que así delira y volvamos al tema, que son las atribuciones del CCA. Pronto serán cosa de los partidos, singularmente los del Tripartito pero con CiU muy presente. Ellos tienen la palabra. Los partidos y las asociaciones de la cultura, que deberán hablar alto y claro, dentro y fuera del Parlament, no la consellera. Si Maragall quería echarla y no pudo, tampoco pasaría nada si ella quiere convertir el Consell en un organismo asesor y no lo consigue. Si le gusta bien y si no también. Entre mandar y dejar las cosas arregladas para el futuro, Mieras ha escogido mandar. Pero ahí no se acaba el mundo, ni las posibilidades de contar con un Consell de Cultura independiente y no gremialista. Una baza a favor es que a las cúpulas de los partidos casi les da igual una cosa y la otra, que trabajan sin urgencias y el asunto no es prioritario en términos políticos, ni resulta atractivo -vaya error- para los medios de comunicación. Trabajando sin focos, pueden llegar a un pacto cuatripartito para un Consell ambicioso y con el máximo poder. Y no lo tendrá si no se le atribuye el Ramon Llull

Acord del Castell de Sant Boi

2006-01-23T19:24:00.000+01:00

Acord del Castell de Sant Boi
Per un Consell de les Arts de Catalunya amb poders executius

El model d’administració dels afers culturals està esgotat. Així ho ha entès el Govern tripartit de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament, que inclou com a prioritat, en el seu programa de govern, la creació d’un Consell de les Arts i de la Cultura, i que ha anomenat a Josep Maria Bricall comissionat per a la redacció d’un estudi en el qual es basarà la futura Llei del Consell de les Arts i de la Cultura.

Els creadors i agents culturals de Catalunya volem un model radicalment nou de gestió i administració dels recursos públics per a la cultura del segle XXI: un Consell de les Arts amb capacitat decisòria, inspirat en les millors experiències dels Arts Councils anglosaxons i organismes semblants de països del nostre entorn, que transfereixen les decisions als experts professionals, segons els principis de transparència, rigor, servei públic i interès general.

En la nostra societat, l’Estat social és el garant de la democràcia entesa com a respecte de las llibertats no només polítiques sinó també econòmiques de la ciutadania, tot subordinant l’interès privat a l’interès general. Mitjançant el finançament públic, l’Estat social garanteix a les arts un àmbit fora de les lleis del mercat, alhora que ajuda a fer possible una indústria cultural.

Però l’Estat de benestar, fruit d’un pacte entre las classes socials d’Occident en el context de la Guerra Freda, ha entrat en crisi i el repte és inventar una política social de nou encuny. Només si comptem amb ciutadans responsables, lliures de les dependències que van teixir les institucions del precedent Estat de benestar, podrem elaborar una nova política social

Els models inspirats en el Ministeri de Cultura francès dissenyat per Malraux el 1959 ja no s’adapten a la situació contemporània. És el moment de traspassar a la societat l’administració de la cultura. S’ha de fer amb prou cura per no caure en el mercantilisme ni en transposicions irreflexives o idealitzades d’aquelles fórmules anglosaxones que no s’adiguin amb la nostra tradició i mentalitat llatines.

Al nostre país, la primera política cultural de la democràcia tenia com a objectiu l’accés universal al servei públic però es va desaprofitar aquest impuls en negligir-ne la qualitat. Una vegada erigits els grans aparadors monumentals (museus, teatres, auditoris…), cal entrar en una nova etapa on es basteixin unes estructures operatives més flexibles, orientades als projectes creatius, a l’excepció cultural i a la recepció social de la cultura.

En les societats avançades, les arts i la cultura són un bé social i econòmic de primer ordre. Però per a contribuir al progrés social és necessari que no quedin sotmeses als poders polítics i econòmics; cal garantir-ne l’autonomia. El model d’Arts Council va néixer el 1945 a Anglaterra sota el principi d’arm’s length: mantenir la cultura a distància dels polítics. El Consell de les Arts ha de garantir aquesta autonomia. Les actuals polítiques culturals les defineix l’Administració segons els criteris del partit polític que ostenta el poder en cada moment, la qual cosa ha comportat dirigisme i polítiques a curt termini.

A l’igual que la Universitat o els mitjans de comunicació públics, la cultura no pot estar sotmesa a aquesta dinàmica partidista. És necessària una nova fórmula de gestionar la política cultural sense ingerències, que es projecti a llarg termini amb estabilitat i coherència, tot mantenint la direcció de les institucions culturals o les grans línies de la política cultural al marge de les contingències de la política de partits i les utilitzacions arbitràries de l’Administració.

El Consell de les Arts de Catalunya ha de suposar un gir en el que han estat les polítiques de participació. Expressa la voluntat política de retornar el protagonisme a la societat i és una eina bàsica d’aprofundiment de la democràcia, en un nou model cultural en que la societat civil, representada pels membres del consell, participarà en la presa de decisions polítiques.

Fins ara, els actors culturals només han aportat a l’Administració un assessorament mitjançant comissions i estudis, que al cap i a la fi s’han reflectit de manera insuficient en l’acció política.

El Consell de les Arts suposa un nou model participatiu, que trasllada la definició i execució de la política cultural de la Generalitat als diversos agents dels sectors culturals. És una aposta que es pot fer amb confiança perquè és coherent amb la rica tradició associativa de Catalunya, un país on la iniciativa particular civil ha generat, fins fa ben poc i a diferència de la resta d’Espanya, més infrastructures culturals que no pas l’estatal.

El Consell de les Arts de Catalunya es basa en la transparència. Els membres del Consell, personalitats del món de la cultura de reconeguda vàlua, han de garantir l’excel·lència i qualitat de la activitat que ha de merèixer el suport públic. L’avaluació constant i transparent dels professionals acaba amb la discrecionalitat partidista i el clientelisme polític. Gràcies a les experiències internacionals prèvies, sabem que es poden implementar un ventall de mecanismes que evitin l’endogàmia, el tripijoc, el corporativisme i l’amiguisme, i vetllin per l'acompliment rigorós dels programes.

La proposta de la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts a Catalunya

El Consell de les Arts de Catalunya que proposa la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts no es limitarà a una funció assessora de les polítiques del Departament, ni a influir en les directrius en matèria de cultura ni a emetre’n recomanacions i informes. No ha de ser un òrgan consultiu més, sinó que ha de tenir capacitat operativa pròpia i responsabilitats executives, la qual cosa comportarà la desaparició d’organismes de la Generalitat.
La Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts de Catalunya fa la següent proposta:
1. El Consell de les Arts de Catalunya disposarà de plens poders i autonomia per determinar les seves pròpies polítiques, les seves pròpies prioritats i els pressupostos dels seus programes i les seves activitats.
2. Estarà format per persones expertes, professionals, representatives i independents, reconegudes per les seves creacions o el seu servei en el camp de les arts, la cultura i les ciències humanes, escollides pel Parlament de Catalunya a proposta dels interlocutors socials i les entitats i organitzacions representatives dels diferents sectors de la creació.
3. Estarà integrat per catorze persones, una de les quals serà nomenada director/a pel President de la Generalitat de Catalunya. Actuarà com a interlocutor i portaveu del Consell de les Arts i tindrà un vot de qualitat per dirimir en cas d’empat.
4. Set dels seus membres ostentaran la representació dels diferents àmbits de la creació. Seran escollits per acord del Parlament de Catalunya a partir d’una terna de candidats que presentarà cada sector de la creació. Els àmbits de la creació inclosos al Consell de les Arts seran:
- Arquitectura i disseny
- Arts Escèniques (teatre i circ)
- Arts Visuals
- Cinema i audiovisual
- Dansa
- Escriptura i llibre
- Música
Cadascun dels set sectors de la creació, de manera articulada o, en cas de desacord, per iniciativa de cadascuna de les seves associacions, entitats o organitzacions representatives, presentarà fins a tres candidats/es davant el Parlament de Catalunya.
5. Els altres set membres del Consell de les Arts seran escollits pel Parlament de Catalunya atenent a l’equilibri territorial, la transversalitat a les arts, el pensament humanístic i científic, els ensenyaments artístics, etc. Els moviments socials i les organitzacions i entitats culturals podran presentar candidats/tes davant el Parlament de Catalunya. La representativitat del Consell de les Arts es combina així no només amb la dels actors culturals sinó també amb la dels destinataris de les seves realitzacions.
6. La composició del Consell de les Arts es renovarà cada quatre anys i al mig de cada legislatura. Aquesta periodicitat deslligada dels processos electorals serà un antídot contra el dirigisme polític. Els seus integrants s’hi dedicaran de forma exclusiva i estaran degudament remunerats. Durant el seu mandat no podran optar a cap mena de suport financer per a la seva activitat habitual ni participar en cap activitat promoguda, finançada o cofinançada pel Consell de les Arts.
7. El Consell de les Arts de Catalunya crearà, sota la seva autoritat, set Consells Sectorials de caràcter assessor, formats per persones escollides per les organitzacions representatives de cada sector. El Consell Sectorial orientarà al Consell de les Arts, sobre la política del seu sector creatiu, informarà i generarà documentació i recomanacions relatives al seu sector.
8. El Consell de les Arts es sotmetrà, en tot moment, a l’autoritat del Parlament de Catalunya que celebrarà un debat anual sobre l’estat de la cultura en el qual avaluarà els resultats i la seva gestió.
9. El futur Consell de les Arts tindrà competències executives sobre els àmbits de la creació artística i bona part de la política cultural que fins avui ha gestionat el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
10. El futur Departament de Cultura, que podria quedar adscrit al d’Educació, mantindria les competències sobre arxius, arqueologia o patrimoni històric (tret del MNAC i museus d’art), biblioteques, suport als mitjans de comunicació, cultura popular i política lingüística.
11. La nova institució rebrà el nom de “Consell de les Arts de Catalunya”. Es descarta, ateses les seves competències (punt 9 i 10), el nom de “Consell de les Arts i la Cultura”.
El Consell de les Arts de Catalunya és un primer pas. Aquest nou model de gestió s’ha d’estendre als altres nivells de la Administració pública: el central i el municipal, sense limitar-se al marc competencial de la Generalitat de Catalunya.
Aquest acord s’adreça a tots els professionals de la cultura, als quals convidem a adherir-s’hi; als interlocutors socials (moviments, sindicats, organitzacions, entitats etc.); i a les formacions polítiques de Catalunya, a les quals emplacem a prendre una posició pública davant la proposta d’establiment d’un Consell de les Arts amb atribucions executives. A tots els convidem a dialogar i treballar plegats per a aconseguir un ampli acord cívic sobre aquest nou model de gestió de la cultura.
Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
Castell de Sant Boi de Llobregat, 11 de juny de 2004

Presentat als mitjans de comunicació en roda de premsa celebrada el 20 de desembre de 2004

Qui forma part de la Plataforma

2006-01-23T18:13:00.000+01:00

Relació d’associacions i entitats adherides a la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts de Catalunya (octubre de 2005)

Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)
Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC)
Associació de Fotògrafs Professionals (AFP)
Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)
Art Barcelona (Associació de Galeries d’Art)
Foment de les Arts Decoratives (FAD)

Federació de Professionals de les Arts Escèniques, la Música i el Cinema de Catalunya, que agrupa a:
Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
Associació d'Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC)
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - Secció Teatre.
Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. (APDC)
Col·legi Professional de Directors de Cinema de Catalunya
Federació Unió de Músics de Catalunya

Federació Unió de Músics de Catalunya, que agrupa a:
Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM)
Associació de Cantants i Intèrprets professionals en llengua catalana (ACIC)
Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC)
Associació Catalana de Compositors (ACC)
Associació de Músics de Tarragona (AMT)Associació Musicat

Coordinadora d'Associacions Professionals de les Arts Escèniques de Catalunya (CAPAEC), que agrupa a:
Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
Associació d'Escenògrafs de Catalunya
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana-Secció Teatre
Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC)
Associació de Professionals de Circ de Catalunya
Associació de Teatre per a Tots els Públics (TTP)
Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya
Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA)
Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya (CIATRE)
Associació Rialles

Associació Socio-Cultural IBN BATUTA

Associació de Productors-Editors Discogràfics i Videogràfics de Catalunya
Associació de Productors de Cinema i Televisió de Catalunya

Per què un Consell de les Arts a Catalunya?

2006-01-23T18:11:00.000+01:00

La instauració d’un Consell de les Arts amb plens poders executius, inspirat en el model dels Arts Councils de països amb fortes arrels democràtiques, és una demanda històrica dels professionals de la cultura que s’ha fet pública en diverses ocasions.
Setmanes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de novembre de 2003, es va constituir la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts –que avui representa a 10.000 creadors i a 350 empreses culturals- i va fer una crida als partits polítics demanant el seu compromís amb un canvi de model de la gestió de la política cultural mitjançant la implantació d’un Consell de les Arts a Catalunya.
Dies després de les eleccions, mentre els partits polítics negociaven la constitució d’una majoria parlamentària, la Plataforma va insistir en la seva proposta.
El 20 de desembre de 2004 la Plataforma feia públic el document “Acord del Castell de Sant Boi” en el qual presentava el model de Consell de les Arts que volem els creadors i agents culturals.